Algunes persones li tenien por perquè era una bruixa, però era una bona dona. Durant el dia s’estava a casa, fent estranyes pocions amb herbes, arrels i fruits que de nit recollia al bosc sota la claror de la lluna plena, preferentment al punt de la mitja nit. També sabia fer pomades per a la pell i altres remeis per a diferents malalties. La gent l’anava a veure d’amagat perquè ningú no volia que els altres sabessin que tractaven amb bruixes i ella escoltava els problemes dels veïns i mirava d’ajudar sempre que podia. La seva ciència no estava escrita enlloc, però semblava conèixer molts secrets de la natura. El Mussol, la Serp, el Corb i la Gata gris formaven part de la seva família i sempre l’acompanyaven. Ella podia comprendre el seu llenguatge i s’entenien la mar de bé. A poc a poc, però, tothom s’anava adonant que no era una bruixa dolenta i tot i que ningú ho volia reconèixer, van començar a estimar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada