Una vegada hi havia una nena amb els cabells rossos i rinxolats… Asseguda en aquella butaca encoixinada l’àvia li explicava els contes més meravellosos del món i la Margalida l’escoltava amb els ulls ben oberts, tot conservant en la memòria totes aquelles històries on ella era la protagonista. Feia temps que l’àvia ja no hi era, però un bon dia la petita va decidir que aquell seient tan còmode seria el seu racó preferit, on podia llegir, mirar fotografies antigues, cantar, descansar, i si tancava els ulls, encara podia sentir la veu de l’àvia explicant –li a cau d’orella aquelles històries tan especials, semblava que la butaca de l'àvia s'havia convertit en el seu contacontes particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada