Aquell dia, la Rita va convidar
els seus amics Pau i Olívia, a fer galetes i berenar a casa seva. Tots tres
eren molt bons amics i sempre anaven plegats a tot arreu.
Quan van arribar a casa de la
Rita, van pensar que necessitarien davantals per a no embrutar-se la roba. Però
quants? ...
Exacte!: un per a l’Olívia, un
altre per a en Pau i un altre més per a la Rita. Eren tres. Els van trobar dins
d’un calaix, a la cuina. Es van rentar bé les mans i van començar a preparar
les galetes.
Els pares de la Rita havien
deixat els ingredients preparats:
.-100 grams de mantega
.- 100 grams de sucre
.- 300 grams de farina
.- Un ou
Van agafar un bol i hi van
barrejar tots els ingredients. Primer, l’Olívia hi va posar el sucre i en Pau
hi va afegir una mica de farina, després la Rita hi va posar l’ou. Després en
Pau hi va posar la mantega i va remenar quatre vegades amb una cullera de fusta
(una, dues, tres, quatre), l’Olívia hi va posar una mica més de farina, però no
tota, i van remenar tres vegades més (una, dues, tres), i la Rita va acabar d’abocar
la farina que quedava i va remenar moltes vegades (una, dues, tres, quatre,
cinc, sis...) Tot ben barrejat. Van
deixar la cullera i van acabar de barrejar els ingredients amb les mans. Van
fer una massa.
Per fer les galetes, s’havien
de repartir la massa. Quants trossos havien de fer?
Doncs si, ho has encertat!: un
tros per a la Rita, un tros per a en Pau i un altre tros per a l’Olívia. Tres. Cadascú va fer una bola i després la van aixafar a sobre de la taula. Tenien
tres motlles de diferents formes : un quadrat, un cercle i un triangle.
L’Olívia va fer tres triangles
(un, dos, tres), en Pau va fer tres cercles (un, dos, tres), i la Rita va fer
tres quadrats (un, dos, tres). Aleshores el pare de la Rita els va ajudar una
mica i va posar les galetes al forn. De seguida estarien fetes!
Els tres amics es van anar a
rentar les mans i van jugar una mica mentre es feien les galetes.
Al cap de poca estona, el pare
de la Rita va treure les galetes del forn i les va deixar refredar sobre el
marbre de la cuina .
Quan els tres amics van anar a
buscar les galetes, la Rita es va posar a plorar: els seus quadrats s’havien cremat
i no se’ls podia menjar!. Pobra Rita, ara no tenia galetes per berenar.
En Pau va tenir una gran idea:
li donaria una galeta de les seves i així la Rita també podria berenar.
L’Olívia tenia tres galetes, en
Pau dues i la Rita una. Ai!, potser es quedaria amb gana, oi?. Com ho podrien arreglar? Potser podrien fer
que tots tinguessin la mateixa quantitat de galetes?
Van estar pensant: què passaria
si en Pau li donava una altra galeta a la Rita?..., i si la Rita li donava una
galeta a l’Olívia?... I si l’Olívia li donava una galeta a en Pau?...
Fantàstic!, entre tots havien trobat la
solució i ara tots en tenien igual.
Endevines com ho van fer? Saps quantes
galetes es va menjar cadascú?
Els pares de la Rita es van posar tant contents que els van donar una presa de xocolata i un got de suc a
cadascú.
9 comentaris:
La gràcia és que podem anar variant el nombre de nens i de galetes, sempre ha de ser igual el nombre de nens (n) que el nombre de galetes que fa cadascú (n). A un d'ells se li cremen totes i cadascú li dóna una galeta. Al final tots tenen el nombre de galetes que han fet menys una (n-1)
Molt bé ¡¡
Salut
Gràcies Miquel!
Bon any!
M'agrada molt!
Felicitats!!
Amb el teu permís me'l guardo com a recurs matemàtic per fer servir a l'aula.
Gràcies per compartir-lo.
Una abraçada.
MªÀngels.
Gràcies M. Àngels!
I tant que el pots fer servir. I si vols fer les galetes, amb la recepta del conte surten unes 55 galetes petites (més o menys). Per saber quantes galetes necessites has de multiplicar el nº d'infants que participen en la història per ell mateix ;-) .
Molt bé Mireia!! Ets una artista!!
Gràcies Elena, celebro que t'agradi :-)
això sempre i quan tots els nens siguin altruistes i vulguin donar una de les seves galetes
Cal ensenyar els nens i nenes a compartir; l'altruisme és un valor que s'ha de treballar. (Potser un dia li tocaran les galetes cremades al nen/a que no vol compartir i li agradarà que els seus companys li donin una galeta ;-) )
Publica un comentari a l'entrada