La Lilian havia tingut un disgust amb una nena de la seva edat que havia incomplert una promesa. "Això no es fa!", pensava. I s'entristia una mica. Però aleshores va notar que algú la seguia. Era la Llum, una gateta del carrer que li anava al darrere. De vegades li havia portat menjar. Quan va arribar a casa, va tenir la sort que la mare li va permetre adoptar-la. Per fi havia trobat una amiga de veritat. Sabia que no l'enganyaria mai ni li diria mai cap mentida. Que no jugaria amb els seus sentiments i que l'estimaria sempre. Podien comptar l'una amb l'altre per sempre. S'estimaven sense condicions. I, molt feliç, es va adormir abraçant-la suaument.
2 comentaris:
Espero que la gata estigués desparasitada
És clar!, el primer que fas quan adoptes una mascota és anar al veterinari ;-)
Publica un comentari a l'entrada