Ei, hola!, sóc el llop Singlot. Visc enmig d’aquest bosc tan bonic, bé
almenys a mi m’agrada molt: l’olor d’herba fresca, els rajos de sol que es
filtren entre les branques dels arbres, el so de l’aigua que baixa pel riu, la
piuladissa dels ocells quan arriba la primavera... Viuré aquí per sempre. La resta de la meva bandada de llops va marxar
muntanyes amunt, a buscar un lloc menys perillós, perquè aquí al bosc tothom em
vol caçar i m’he d’anar amagant darrere els arbres per tal que no em
descobreixin...
Saps? Tinc un problema. No tinc amics.
Els altres animals del bosc em tenen por. Creuen que sempre tinc gana i que me’ls
menjaré. Però jo sóc un llop com cal i no em menjo a ningú. La carn està
sobrevalorada, jo menjo verdures i fruites del bosc, que són molt sanes. Però,
és clar, la fama dels llops no és gaire bona... fins i tot en els contes els
dolents sempre són els llops, i sempre surten malparats. Si, si, en el conte de
la Caputxeta, el caçador atrapa el llop, en el dels tres porquets, es crema la
cua, en el de les set cabretes li omplen la panxa de pedres i cau al riu,...
uf, quin avorriment dur sempre aquesta fama! Ningú vol jugar amb mi. I m’avorreixo
com una ostra passejant sol com un mussol.
... Escolta, tu no tindràs una estoneta per venir a jugar? ens ho passarem molt bé! Jugarem a fet i
amagar. Vens?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada