L’Alícia perdia la gana quan
arribava la calor. I totes les vacances d’estiu eren un martiri per als seus
pares que volien que fos més menjadora. No hi havia res a fer, no tenia gana.
Però un bon dia, tot va canviar. Va arribar la tieta Irene i li va portar un
regal de les vacances que havia fet. La tieta Irene era molt viatgera i sempre
marxava uns dies abans de l’estiu, així no hi havia tanta gent i ella s’hi
trobava més bé.
L’Alícia tenia cinc anys. Sempre
li havien cridat l’atenció les enganxines de la maleta de la tieta, que quan
feia vacances voltava per tot el món i a la tornada posava sempre una enganxina
dels llocs que havia visitat. Tenia la Torre Eiffel, de les vacances a París;
el Big-Ben del viatge a Londres per veure els jocs olímpics, l’Estàtua de la
Llibertat de Nova York, el monument Taj
Mahal de quan va anar a l’Índia, l’edifici
de l’Òpera de Sidney (Austràlia)... La petita Alícia somniava les coses tan
meravelloses que devia veure la tieta: els elefants, els cangurs, el parc d’atraccions
amb tots els personatges de les seves pel·lícules preferides... Quan va veure
la maleta viatgera que li havia regalat, no s’ho podia creure: aquella
era la maleta dels seus somnis! Tenia tots els planetes coneguts del sistema
solar, i la Lluna, i el Sol, i estrelles amb cua, i satèl·lits, i coets... L’Alícia
va pensar que, quan fos una mica més gran, amb aquella maleta podria viatjar
per tot l’Univers. Llavors va decidir que a partir d’aquell moment havia de
menjar molt i fer exercici per fer-se gran i forta, així podria convertir-se en
astronauta i dedicar-se a viatjar i a visitar tots els planetes i conèixer noves estrelles i nous mons...
Els seus pares estaven bocabadats:
l’Alícia menjava de tot i sense protestar: arròs, verdures, cigrons, macarrons,
carn, peix, ous, amanida, fruita...
Potser d’aquí a uns quants anys, quan ja sigui
prou gran, serà una famosa astronauta!
2 comentaris:
Me gusta cantidad ¡¡
Salut
M'alegro que t'agradi! Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada